És una melodia de Creta que ens va ensenyar l’Evgenía Toli a Creta mateix.

Μα εζευγαρὠσαν τα πυολιἀ
τεριἀσανε τ’αγρἰµια
µα το δικὀ µου ριζικὀ
µιδἐν πουλἰ δεν το ἐχει
µιδἐν τ’αγρἰµι του βουνοὐ

És una polifonia tradicional de Còrsega.

Tota pulchra est Maria
Et macula originalis non est in te
Tu gloria jerusalem
Tu laetitia Israel
Tu honorifitientia populi nostri
Tu advocata peccatorum
Oh Maria, virgo prudentissima,
Mater clementisima,
Ora pro nobis,
Intercede pro nobis
Ad dominum Iesum Christum

És la unió de Polifonia CDG de Maria Arnal i Marcel Bagés amb D’ençà que ella partí de Toti Soler.

Ajuda’m, amiga meva,
treu-me d’aquest arenal,
que no hi ha altra manera
de fer-me passar aquest mal.

Tan alta com va la lluna,
tan lluny com s’enfila el sol,
i tu i jo en aquesta vida
en som el nostre consol.

Ai, no em porteu més flors.
Vull branques de xiprer.
Així que el sol és post,
darrere les muntanyes,
em poso aquell vestit
tan blau i tan lleuger
i m’adormo entre els joncs tendres
que ell estimava.

És una cançó tradicional sefardita.

Morenika a mi me yaman,
yo blanca nasí.
I del sol del enverano
yo me ize anzí.

Morenika, graciozika sos,
tu morena i yo graciozo
i ojos pretos tu.

Morenika a mi me yaman
los marineros.
Si otra vez a mi me yaman,
me vó con eyos.

Morenika, graciozika sos,
tu morena i yo graciozo
i ojos pretos tu.

Morenika a mi me yama
el ijo del rey.
Si otra vez a mi me yama,
yo me vó con él.

Morenika, graciozika sos,
tu morena i yo graciozo
i ojos pretos tu.

És una cançó tradicional menorquina.

Entrant dins es poble sent un combregar,
a ca na Cecília, a ca na Cecília jo l’he vist entrar.

– Bona nit senyores, vulguin dispensar,
que és sa meva núvia, que és sa meva núvia que han de combregar?

Entra dins sa cambra, – Cecília, com va?
– Malament, Riera; malament, Riera; malament me va.

No ploris Riera, que no has de plorar.
Tinc una germana, tinc una germana i t’hi podràs casar.

No estic per germanes ni per cap germà,
que és amb tu, Cecília, que és amb tu, Cecília, que me vull casar.

– Fes venir un confessa, que em vull confessar.
I amb tres parauletes, i amb tres parauletes, Cecília expirà.

La treuen de ca seva i al dur-la a enterrar
se tirà allà en terra, se tirà allà en terra i la va besar.

– Adeu ma Cecília, ja no em puc casar.
Adeu ma Cecília, adéu ma Cecília, ja no em puc casar.

És una cançó de rebetiko que vam escoltar cantada per Tomas Karamazakis.

Του βοτανικού το µάγκα,
το καλύτερο παιδί,
στα µπουζούκια, στις ταβέρνες
πια κανείς δε θα τον δει.

Του βοτανικού ο µάγκας
πέθανε την Κυριακή
και τον κλάψαν οι κοπέλες
κι όλοι οι φίλοι οι καρδιακοί.

És la Björk collint figues a Mallorca.

Maybe he will come out of this.
Maybe he won’t.
Somehow I’m not too bothered either way.

Jo tot lo dia cui figues.
I no n’he menjada cap
perquè són alacantines
i em solen fer mal de cap.
Jo tot lo dia cui figues.

És un copeo mallorquí.

Tira-li cocetes, tira-li cocetes,
tira-li cocetes a n’es devantal,
no els hi tiris fortes que li faràs mal.

Saps que hi va de falaguera,
na Bel quan surt a ballar.
I sempre sol acabar
amb so so de sa pastera.

Endins endins la mar brama,
endins endins la mar creix.
D’aquesta casta de peix
només en pren una dama.

No estic tan enamorada
que no em puga devertir,
s’amor no em fa dany a mi
perquè hi sé donar passada.

Marit no estigueu gelós
d’una fruita qui no es gasta,
no és res si un altre la tasta
mentre n’hi hagi per vós.

És un poema de Kavafis traduït per Carles Riba. Reflexions sobre la fragilitat del temps i la solitud de la veu poètica.

Com cossos bells de morts que no han envellit
i els han tancats, amb llàgrimes, dins d’una tomba esplèndida,
amb roses per capçal i llessamins als peus ―
així semblen talment els deisgs que han passat
sense que els satisfessin; sense una sola nit
de goig que els fos donada, ni un sol matí lluent.

És una cançó popular recollida del segle XV al Cancionero de Palacio, versionada a partir d’Arcángel i Accademia del Piacere.

Tres morillas m’enamoran
en Jaén,
Axa, Fátima y Marién.

Tres morillas tan lozanas,
yvan a coger manzanas
y hallávanlas cogidas
en Jaén,
Axa, Fátima y Marién.

Tres morillas tan garridas
yvan a coger olivas,
y hallávanlas cogidas
en Jaén,
Axa, Fátima y Marién.

Y hallávanlas cogidas,
y tornavan desvaídas
con las colores perdidas
en Jaén,
Axa, Fátima y Marién.

Díxeles: “¿Quién sois, señoras,
de mi vida robadoras?”
– Cristianas qu’ éramos moras
en Jaén,
Axa, Fátima y Marién.

Con su grande hermosura,
criança, seso y cordura,
cautivaron mi ventura
y mi bien.
Axa, Fátima y Marién.

És una cançó del rebetiko versionada a partir de Prodromos Tsaousakis i Marika Ninou. Un home molt ebri balla en una taverna mentre sent el Christos tocant el bouzouki.

Παίξε, Χρήστο, το µπουζούκι,
ρίξε µια γλυκιά πενιά
σαν γεµίσω το κεφάλι
γύρνα το στη ζεϊµπεκιά

Να χορέψω µες στη ζάλη,
όµορφα και ταπεινά
η καρδιά µου είναι µαύρη
απ’ τα τόσα βάσανα

Παίξε, Χρίστο, άλλο ένα
µαύρες σκέψεις µου περνούν
κάποια µέρα µες στη στράτα
ξαπλωµένο θα µε βρουν

És la melodia de Chela, cançó tradicional georgiana versionada per Hamlet Gonashvili, i una lletra màntrica que vam escriure en llatí.

Infans qui nascitur lacrimat quia se audit lacrimare.
Sanitas sua erit donum et erit debitum.
Et lacrimae suae erunt sacramentum primum.
Infans qui nascitur lacrimat quia se audit lacrimare.