Vam musicar i adaptar alguns versos de poesia popular improvisada de les dones paixtu, de l’Afganistan, publicats a El Suïcidi i el cant per Sayid Bahodín Majruh, traduït al català per Margarida Castells (Editorial Karwán, 2018).
M’arrenquin amb un ganivet totes les pigues
si nego que et desitjo, si amagues que m’estimes.
Benamat, vine a la vora i seu amb mi una estona,
que la vida aviat serà tal com l’hivern que s’escola.
L’espai entre nosaltres que ens separa l’un de l’altra
em nega com l’onada quan s’empassa les barques.
Ai, agafa’m, ai, abraça’m, ai, tingue’m a la vora,
que aquesta pena meva se m’emporta i deixa sola.
La meva boca és teva, pots devorar-la sens por,
però deixa’m la llengua lliure per anar-te parlant d’amor.
El jardí del món creares, oh déu meu, i no és pecat
que n’hagi pres la flor que a mi més m’ha agradat.
Amor meu, jura una cosa, jura que vindràs amb mi,
que pugui jo sembrar-te totes les flors del camí.
Quan passo prop de la tomba d’un sant
li tiro pedres pels desitjos que em va negant.
I si era veritat que tu no em sabies estimar,
digue’m per què despertes el meu cor endormiscat?
Ves-te’n lluny, amic meu, bon viatge i bon vent,
dels amants n’eres un més, i ara me’n trobaré cent!
M’he repintat les pigues i avui nit em crema el ventre.
Si ara em veiessis, perdries la raó per sempre.
Demà els que tinguin gana deixaré ben satisfets
travessaré la vil·la amb els cabells al vent.