És una cançó tradicional menorquina.
Entrant dins es poble sent un combregar,
a ca na Cecília, a ca na Cecília jo l’he vist entrar.
– Bona nit senyores, vulguin dispensar,
que és sa meva núvia, que és sa meva núvia que han de combregar?
Entra dins sa cambra, – Cecília, com va?
– Malament, Riera; malament, Riera; malament me va.
No ploris Riera, que no has de plorar.
Tinc una germana, tinc una germana i t’hi podràs casar.
No estic per germanes ni per cap germà,
que és amb tu, Cecília, que és amb tu, Cecília, que me vull casar.
– Fes venir un confessa, que em vull confessar.
I amb tres parauletes, i amb tres parauletes, Cecília expirà.
La treuen de ca seva i al dur-la a enterrar
se tirà allà en terra, se tirà allà en terra i la va besar.
– Adeu ma Cecília, ja no em puc casar.
Adeu ma Cecília, adéu ma Cecília, ja no em puc casar.