Els bons auguris – Hem musicat el poema 141 de Safo de Lesbos inspirant-nos en el New Baroque 1 de Tigran Hamasyan.

κῆ δ’ ἀμβροσίας μὲν
κράτηρ ἐκέκρατ’,
Ἔρμαις δ’ ἔλων ὄλπιν θέοισ’ ἐοινοχόησε.
κῆνοι δ’ ἄρα πάντες
καρχάσι’ ἦχον
κἄλειβον, ἀράσαντο δὲ πάμπαν ἔσλα γάμβρωι.

***

Un crater d’ambrosia
s’hi va temperar
i Ermes, amb un cadaf, va abocar-ne als déus.
Tots ells, llavors,
en prenien una copa
i la vessaven: conjuraren així sort i ventura al novii.

Traducció al català de Tomeu Obrador Cursachs

L’ull profètic explica el viatge d’aquell qui s’atreveix a conèixer – Música i lletra originals. La lletra està inspirada en Pitó de Guim Valls, en imatges del poemari El vent se m’endurà d’Abbas Kiarostami traduït per Xavier Valls Guinovart, i el Poema de Parmènides segons la lectura de Peter Kingsley.

Questa notte arriva un invitato.
So dove siederà.
So quello che berrà.
So quello che dirà.

Non tornerá l’acqua dei fiumi che vanno verso il mare.
L’acqua sembra calma ma precede un fulmine feroce.

Suonerà un tuono nel paese, un cane abbaierà.
Le pietre da sole rotoleranno per diventare sabbia.

Una mela cade dall’albero, solo io la vedo.
Il mio occhio è come una fontana che guarda solamente.

Ho mille risposte sulle labbra, io ho mille risposte.

Le giumente portano fin dove arriva il desiderio
all’invitato pronto per quello che non si può dire.

Tre donzelle indican la via mentre con le mani
sollevano impassibili il velo dal loro volto.

Niente strapperà il suo cuore, quando arriverà.
Non ci sarà alcuna partizione, solo unità.

Ho mille risposte sulle labbra, io ho mille risposte.
Nessuno mi domanda niente.

***

Aquesta nit ve un convidat.
Sé on seurà.
Sé què beurà.
Sé què dirà.

No tornarà l’aigua dels rius que van cap al mar.
L’aigua sembla calmosa, però precedeix un llamp ferotge.

Sonarà un tro al poble, un gos bordarà.
Les pedres totes soles rodolaran fins esdevenir sorra.

Cau una poma de l’arbre, però només jo la veig.
El meu ull és com una font que només mira.

Tinc mil respostes sobre els llavis, tinc mil respostes.

Les eugues porten fins on el desig arriba
al convidat preparat per tot allò que no es pot dir.

Tres donzelles indiquen el camí mentre amb les mans
retiren impassibles el vel de la cara.

Res esquinçarà el seu cor quan arribi.
No hi haurà cap divisió, només unitat.

Tinc mil respostes sobre els llavis, tinc mil respostes.
Ningú no em pregunta res.

El lent i imparable transcurs de l’existència de cada petita cosa – Música i lletra originals, inspirades en l’última escena de la pel·lícula El discípulo de Chaitanya Tamhane.

Yo planté un árbol,
semilla de tamarindo.
Estaba junto a un pozo.
Oh oh oh oh, junto a un pozo.

Yo miré en el agua
el oro que se reflejaba.
La cara me lavaba
Oh oh oh oh, en el agua.

El pozo dio peces
y el árbol, buena sombra.
Oh oh oh oh, dio peces
Oh oh oh oh, dio sombra.

Un día junto al pozo
llegó una cierva.
Se dispuso en la sombra
y parió solita.
Oh oh oh, fueron cinco,
cinco cervatillos.

Y cuatro bebieron
voraces de su madre.
El árbol fue tumba
del quinto cervatillo.
Oh oh oh oh, el árbol
Oh oh oh oh, fue tumba.

Un gorrión pequeño
en su canción lo advertía:
“Oh oh, la vida es breve,
la sed y el pozo, infinitos.”

Los peces besaban
la moneda de plata
y hacia el fondo nadaban
Oh oh oh oh, del agua.

Y en lo profundo
la sed decía:
Oh oh oh oh, ¿qué buscas?
Oh oh oh, ¿tú qué buscas?

Yo planté un árbol,
semilla de tamarindo.
Oh oh oh, ¿tú qué buscas?
Oh oh oh oh, ¿qué buscas?

El valor de la paraula i el destí tràgic – Cançó tradicional sefardita a la qual hem canviat la lletra per explicar la història bíblica de Jeftè, que vam llegir a la novel·la Profecia de Raül Garrigasait.

Si veriash a la rana, al gameyo y a la cabra,
bilbilikos y gaselas rodeando por la plasa.

Si oyerash a la flauta, al tambor y la mandolina
tanyendo una melodia, selebrando una alegria
es ke yegan las armadas kon viktorias y kon grasyias.

Ben seni severim
Çok seni severim

Adelante va la ija del rey unika y mansevika
kon un bayle mas ermozo ke la roza en el mez de mayo.

Y el padre kon tristeza akodraba la prometa
ke él izo en la gerra demandando a Dio fortaleza:
“El ke me resiba primo te daré en sakrifisio.”

“Lo ke a Dio es prometido hay que komplir, padre mio.
solo dos mezes te pido para yorar serka del rio.”
En el ayre buelan biervos ke kontienen el destino.

Ben seni severim
Çok seni severim

La concepció o el principi – Hem interpretat aquesta peça de Pérotin amb poesia lírica de Felip el Canceller (segle XIII). Hem volgut cantar a una octava de distància, juntes però separades.

Beata viscera
Marie virginis
cuius ad ubera
rex magni nominis;
veste sub altera
vim celans numinis
dictavit federa
Dei et hominis.
O mira novitas
et novum gaudium,
matris integrita
post puerperium.

Legis mosayce
clausa misteria;
nux virge mystice
nature nescia;
aqua de silice,
columpna previa,
prolis dominice
signa sunt propera.
O mira novitas
et novum gaudium,
matris integrita
post puerperium.

***

Benaurat ventre
el de la Verge Maria,
als pits de la qual
el rei del gran nom,
amagant sa força divina
sota un aparença canviada,
va establir l’aliança
entre Déu i els homes.
O quina insòlita meravella
i quin goig més nou,
la integritat de la mare
després d’infantar.

Són closos els misteris
de la llei mosaica,
el fruit del plançó místic
és estrany a la natura;
l’aigua brolla de la penya,
una columna obre camí:
són senyals apressants
per als fills del Senyor.
O quina insòlita meravella
i quin goig més nou,
la integritat de la mare
després d’infantar.

Traducció al català de Tomeu Obrador Cursachs

La calma traïdora – Cançó que hem compost sonificant les dades de temperatura de l’aigua que recullen els robots Argo, que van a la deriva pel Mediterrani. La lletra l’hem escrita inspirades en el paràgraf de l’Odissea en què Ulisses sent el cant de les sirenes, i en la poesia de Seferis.

Van desbocades les lleis de la terra,
s’enuncien en la calma de la mar.
Coneixem la teva ànima i el teu avenir:
escolta’ns i sabràs més que ningú.
Els secrets de la mar s’obliden a la costa.

Una existència desgraciada o els mals auguris – Hem versionat Mano décima de Nerobambola: a partir d’una única estrofa hem construït el personatge de Juan el Romano, i a partir del riff de guitarra n’hem fet una tornada.

Juan el romano
que perdió la mano,
el juego y las cartas,
no puedes salvarlo.

Juan el romano
no estaba muy sano
y a sus tres hermanas
molestó demasiado.

Juan el romano,
sucio y desgraciado,
lo que poseía,
todo era robado.

Juan el romano,
lleno de pecado,
de amores faltoso,
era un desalmado.

Juan el romano
se ahogó en un pantano.
Nadie estuvo triste,
que murió olvidado.

Juan el romano
que perdió la mano,
el juego y las cartas,
no puedes salvarlo.

L’apocalipsi o un final – Hem musicat un fragment del Dies irae, una seqüència composada al s. XIII pel frare Tomàs de Celano que remet als capítols 4-7 de l’Apocalipsi.

Tuba, mirum spargens sonum
Per sepulcra regionum
Coget omnes ante tronum.

Mors stupebit et natura,
Cum resurget creatura,
Iudicanti responsura.

Liber scriptus proferetur,
In quo totum continetur,
Unde mundus judichetuuur.

Iudex ergo cum sedebit,
Quidquid latet, apparebit:
Nil inultum remanebit.

Quid sum miser tunc dicturus?
Quem patronum rogaturus,
Cum vix iustus sit securus?

***

La trompeta, proferint un admirable so
pels sepulcres d’arreu del món,
convocarà tothom davant del setial.

La mort s’astorarà, també la natura,
quan tota criatura ressuscitarà
per retre comptes davant de qui judica.

Es revelarà el llibre escrit
en què tot és contingut
i segons el qual el món serà jutjat.

Quan el jutge s’assegui
es mostrarà tot el que està amagat,
res no romandrà impune.

Què he de dir jo, pobre de mi?
A quin protector hauré de suplicar,
quan ni els justos poden estar tranquils?

Traducció al català de Tomeu Obrador Cursachs

La set del que desitges i no t’és donat – Cançó original que hem escrit inspirades per la forma de les mandinades de Creta i la cançó “H αγάπη είναι πόλεμος” de Giorgos Manolakis.

Si no en raja és que no n’hi ha, que la font està seca.
Tant com l’aigua vull la veu que surt d’aquesta boca.
La meva pena és el fruit de la planta que rego.
Cada dia sens falta l’he cuidada i ara amb el plor l’ofego.

El mirall, l’altra perspectiva de la realitat – Cançó que hem fet a partir d’invertir les melodies i la lletra de Tamarindo.

ozop nu a otnuj oh oh oh oh
ozop nu a otnuj abatse
odniramat ed allimes
lobra nu etnalp oy

auga le ne oh oh oh oh
abaval em arac al
abajelfer es euq oro le
auga le ne erim oy

arbmos oid oh oh oh oh
secep oid oh oh oh oh
arbmos aneub lobra le y
secep oid ozop le

sollitavrec ocnic
ocnic noreuf oh oh oh oh
atilos oirap y
arbmos al ne osupsid es
avreic anu ógell
ozop la otnuj aíd nu

abmut euf oh oh oh oh
lobra le oh oh oh oh
ollitavrec otniuq led
abmut euf lobra le
erdam us ed secarov
noreibeb ortauc y

sotinifni ozop le y des al
everb se adiv al oh oh
aítrebda ol noicnac us ne
oñeuqep noirrog nu

auga led oh oh oh oh
nabadan odnof el aicah y
atalp ed adenom al
nabaseb secep sol

sacsub euq ut oh oh oh
sacsub euq oh oh oh oh
aíced des al
odnuforp ol ne y

sacsub euq oh oh oh oh
sacsub euq ut oh oh oh
odniramat ed allimes
lobra nu etnalp oy

L’instant abans de la desgràcia – Text i música originals. Aquestes melodies ja sonaven abans que comencés la cançó, i continuen sonant tot i que s’acabi el disc.

L’ai només pot advertir el que et caurà a sobre,
és tan llarg el ressò del crit premonitori.
És tan llarg el ressò d’aquest crit.

Tot vessarà desbocat quan el got sigui ple però
és tan ínfim l’espai que ocupa una gota.
És tan ínfim l’espai d’una gota.

El pont caurà desplomat esborrant el camí.
És tan prima la corda que fa que s’aguanti.
És tan prima la corda que aguanta.